Reflexions sobre l’habitatge del futur

Durant la tercera i última jornada sobre el model urbà de l’entorn de la Colònia Güell, es va abordar, des de diferents perspectives i àmbits, com ha de ser l’habitatge del futur

El 30 de novembre va tenir lloc la tercera i última jornada del cicle sobre model urbà de l’entorn de la Colònia Güell. Després de parlar sobre patrimoni, medi ambient i mobilitat, aquesta tercera jornada es va centrar en l’habitatge. Xavier Isart, gerent del Consorci de l’entorn de la Colònia Güell, va recordar que actualment hi ha quatre planejaments vigents, que ja preveuen la construcció d’habitatge. Però es volen repensar, perquè es van aprovar fa temps i no responen a les necessitats actuals. “Cal estudiar curosament on i com situar els nous habitatges i equipaments per tal que s’integrin de la millor manera en aquest entorn”, va explicar Isart, i va afegir que l’objectiu principal és “desenvolupar un nou model urbà sostenible que garanteixi la qualitat de vida i el benestar de les persones, alhora que posi en valor la gran riquesa cultural, natural i paisatgística d’aquest territori”.

Marc Martí, sociòleg i cap de l’Àrea de Governança i Polítiques Públiques de l’IERMB, va centrar la seva intervenció en els espais intermunicipals i en els motius dels canvis residencials. “En la nostra quotidianitat, la realitat metropolitana és molt present”, va dir, i per aquest motiu va explicar que “el repte és com planifiquem aquests espais tenint en compte les necessitats locals dels habitants, que no només habiten en el territori, sinó que també habiten i transiten en el conjunt metropolità”. Entre els motius que impulsen els canvis de residència va destacar especialment la millora de l’habitatge i l’entorn i la formació d’una llar, si bé els motius econòmics han guanyat força en els darrers anys.

El següent en intervenir va ser Fernando Aranda, arquitecte tècnic i enginyer d’edificació especialitzat en habitatge i eficiència energètica (INCASÒL), qui va parlar sobre energia i com els edificis han de passar de ser “forats negres energètics a productors energètics”. Va explicar que dins dels objectius de desenvolupament sostenible hi ha l’energia neta i assequible. “L’energia ha de ser un dret universal”, va dir, i va afegir que “aquestes energies han de ser renovables i netes”. Per assolir aquest objectiu, Aranda va explicar que és necessària una transició energètica per a la qual calen tres grans pilars: l’eficiència energètica, les energies renovables i el mercat energètic. Per això va apostar per “edificis i barris d’energia positiva, és a dir, que consumeixen menys energia de la que produeixen”.

Zaida Muxí, doctora arquitecta i urbanista especialista en urbanisme i arquitectura de gènere i feminista, va entrar a reflexionar sobre quins habitatges necessitem, per a qui, com i on, preguntes que impliquen variables com els estils de vida diversos, les edats, les cures, etc. També va apuntar a la idea que la casa pot ser un espai de treball, fet que s’ha evidenciat amb la pandèmia. Per tant, cal pensar com els habitatges poden donar resposta a totes aquestes necessitats i va assenyalar que no només comptem amb els espais propis, sinó també amb espais comunitaris.

Miquel Morell, economista de l’equip redactor del PDU, va parlar sobre la viabilitat econòmica de l’urbanisme, fent èmfasi en que cal tenir en compte el finançament de les actuacions urbanístiques i també el seu manteniment. Després de presentar dades sobre els recursos públics destinats a polítiques d’habitatge, va explicar que “l’urbanisme permet fer habitatge públic protegit, és condició necessària, però no suficient”. Va assenyalar que el repte és generar habitatge protegit o assequible, però amb uns recursos públics limitats. “Hem de reconèixer la realitat que tenim i posar en valor la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona amb el primer operador públic-privat d’habitatge protegit de Catalunya”, va assenyalar com a exemple.

Per últim, Maria Sisternas, arquitecta de l’equip redactor del PDU, va convidar a reflexionar sobre els espais de l’entorn de la Colònia Güell, perquè tal com va explicar, la història de la Colònia o de Ciutat Cooperativa ens dona informació important. Ambdues van néixer per la necessitat d’habitatge i van ser iniciativa de diferents persones des de l’àmbit privat. Va destacar que “hi ha mecanismes per construir habitatge assequible de maneres diferents”, i va explicar diferents opcions existents, tant per a sòl privat com per a sòl públic. Finalment, va acabar amb una reflexió sobre els usos que es pot donar a aquests espais.

Amb aquesta jornada es tanca un cicle que ha volgut donar diversos punts de vista sobre qüestions clau al voltant de l’urbanisme, per tal d’aportar als ciutadans i ciutadanes referències d’utilitat per al debat de les propostes del PDU que es produirà durant la segona fase de participació prevista per a principis del 2022.

Per a més informació: https://participa.gencat.cat/processes/avancpduentorncoloniaguell