L’aire, l’aigua i l’energia sostenible
Créixer i viure en un entorn saludable és un dret fonamental que s’ha de garantir a la ciutadania, especialment als col·lectius més vulnerables: la gent gran, els infants i les persones que pateixen malalties respiratòries.

En aquest sentit, la qualitat de l’aire hi juga un paper determinant. Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat es troben inclosos a la zona de qualitat de l’aire 1, Àrea de Barcelona, tot i que no formen part dels municipis de la zona de protecció especial per a l’ambient atmosfèric. Els seus nivells de qualitat de l’aire mesurats l’any 2017 van ser inferiors als valors límit legislats. Tot i així, la seva proximitat als municipis inclosos en aquesta zona de protecció i el fet que formin part de la conurbació de Barcelona, fa que els nivells d’immissió detectats en aquests municipis siguin semblants als dels municipis veïns, situant-se en valors de la franja mitjana-alta. Alhora, els entorns urbans limítrofs amb la BV-2002 es troben especialment exposats a la contaminació atmosfèrica i acústica. Reduir els efectes nocius de la contaminació i el soroll en la salut i en el medi ambient és per tant un dels grans reptes a resoldre.

L’aposta per la mobilitat sostenible és sens dubte la solució per millorar la qualitat atmosfèrica de l’entorn de la Colònia Güell, essent el sector del transport responsable d’aproximadament el 30% de les emissions contaminants.

Partint dels Plans de Mobilitat Urbana Sostenible vigents, algunes de les possibles solucions inclouen proveir un transport públic adequat i de qualitat (xarxa de ferrocarrils i d’autobusos); reduir els desplaçaments forçosos a través del teletreball i opcions laborals de proximitat; incentivar els desplaçaments a peu i en bicicleta; facilitar l’electrificació del parc mòbil; l’eficiència del transvasament nodal a les estacions del ferrocarril; l’ús de les tecnologies per a una major eficiència de la mobilitat; o la creació de zones de baixes emissions mitjançant restriccions en la mobilitat privada entre d’altres.

Així mateix, la descarbonització i la transició energètica també poden contribuir substancialment a una millora de la qualitat de l’entorn de la Colònia Güell, reduint la seva petjada ecològica. Els Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible d’ambdós municipis han apostat decididament per millorar l’eficiència energètica a les llars i als edificis públics i en l’impuls de les energies renovables. Tot i així, encara queda molt per fer en aquests àmbits: la creació de xarxes energètiques intel·ligents, el desplegament de plaques fotovoltaiques en edificacions existents i noves, o sistemes de gestió energètica descentralitzats en són alguns exemples.

El benestar, la inclusió i el patrimoni
Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat són dos municipis metropolitans força diferents. Mentre el primer té una població d’uns 8.000 habitants, el segon té deu vegades més de residents, uns 84.500; i només el barri de Ciutat Cooperativa tot sol, ja té 15.000 habitants. Malgrat el vincle històric recíproc, ambdós municipis han seguit un creixement urbanístic desigual.

Sant Boi de Llobregat, municipi d’història mil·lenària, segueix un model de compacitat, que ha evolucionat concentrant els creixements des del nucli antic fins als polígons primer (Camps Blancs, Casablanca i Ciutat Cooperativa) i els Eixamples després, aconseguint desclassificar les zones verdes del Parc de la Muntanyeta i preservant els sòls fèrtils del Parc Agrari.

En canvi, Santa Coloma de Cervelló ha estat històricament una de les viles menys poblades del Baix Llobregat. D’origen medieval, el seu creixement s’ha produït els darrers cinquanta anys, amb urbanitzacions disperses com les de Cesalpina i Can Via, un creixement contingut del nucli històric i el desenvolupament urbanístic més recent i compacte del Pla de les Vinyes i Can Lluch.

Però, sens dubte, el que més destaca de l’entorn és la Colònia Güell. Diversos autors situen l’origen de la Colònia en la voluntat d’Eusebi Güell de crear una nova realitat, alternatives utòpiques a La rosa de foc, la ciutat compromesa i sacsejada per les revoltes, que era llavors Barcelona. La Colònia es va concebre com un projecte aïllat però integrador: capaç d’acollir la fusió de mentalitats d’obrers i pagesos; de connectar les famílies de migrants que farien funcionar la maquinària i les famílies benestants, propietàries de grans terrenys fèrtils com Can Soler de la Torre.

Un model amb voluntat d’integració social dissenyat per arquitectes de la talla de Gaudí, Berenguer, Rubió, Jujol o Canaleta, al voltant del Recinte Industrial creat per a fabricar teixits de pana i de vellut amb la força del vapor i els telers més innovadors, concebuts per Ferran Alsina. L’activitat fabril va donar lloc a la construcció de la Colònia residencial, a base de cases humils en filera i una generosa quantitat de dotacions: l’escola, dos teatres, l’ateneu, el cafè, la fonda, la farmàcia, el consultori mèdic, la cooperativa de consum, el convent, l’església i el camp de futbol.

En els darrers anys, l’activitat industrial s’ha anat esmorteint i ha donat pas a l’economia de serveis. Empreses locals i internacionals han adquirit naus del Recinte i substituït progressivament l’activitat industrial per a usos d’oficines. Amb els anys, hi ha hagut un significatiu reconeixement internacional dels valors culturals del patrimoni de la Colònia Güell, però s’ha produït un cert declivi econòmic, amb diversos edificis històrics en desús. Al mateix temps, han crescut els polígons industrials de l’Area metropolitana i han proliferat nous espais de centralitat que han atret empreses del sector serveis, en barris de nova creació.

Avui, el perfil demogràfic dels municipis dels entorns de la Colònia és més divers i ha sofert un fort creixement els últims cinquanta anys. Hi ha fortes interrelacions quotidianes a nivell intermunicipal i la Colònia ha deixat de funcionar com un barri autosuficient aïllat. Un dels reptes d’aquest àmbit és crear oportunitats per a la gent jove, amb una oferta d’habitatge assequible adequada, fomentant l’accés al món laboral, així com reduir la segregació residencial, acollir persones migrades i garantir entorns segurs que siguin ètics i justos. També caldrà trobar nous usos que permetin reactivar, posar en valor i mantenir el patrimoni.

Model urbà i dret a l’habitatge
El model urbà originari de la Colònia Güell va ser exemplar en el seu moment per la seva visió holística combinant habitatge i equipaments de qualitat, espais públics, activitat productiva, i accés a la natura. Un model autosuficient a l’època, molt valorat avui en dia encara per l’encant de la vida de poble, qualitats arquitectòniques i el teixit social que s’hi ha forjat. Malgrat aquestes virtuts, manquen alguns serveis bàsics i una millor integració amb l’entorn dins la seva condició aïllada entre dos municipis amb característiques diferents.

El barri de la Ciutat Cooperativa, si bé respon a un altre model urbanístic, s’ha consolidat com a barri acollidor, ben valorat pel seus i seves residents, dotat dels serveis diaris necessaris, i ben connectat amb la xarxa del transport públic. Alguns dels reptes que presenta és la renovació dels habitatges, solucions a la problemàtica de l’aparcament, la dignificació de la façana que dona al futur Parc de la Riera de Can Soler, i la millora de la connectivitat amb Santa Coloma.

En el futur, cal garantir que el model urbà que s’impulsi inclogui, d’una banda la renovació urbana i la millora de teixits degradats, i d’altra banda, noves ordenacions capaces de potenciar els valors del lloc, preservant-ne el patrimoni arquitectònic i cultural, oferint nous espais públics vitals, inclusius i de qualitat, i posant en valor el paisatge, els assentaments existents i la relació entre ells.

Un dels reptes de l’àmbit és disminuir l’impacte ambiental dels diversos fragments que composen aquest territori divers, que ha anat creixent amb lògiques independents i juxtaposades. Caldrà buscar models urbans que tendeixin a la compacitat, amb mixtura d’usos i activitat econòmica, serveis i dotacions de proximitat. Tot plegat ha de permetre garantir la protecció dels espais agroforestals i el foment de la cohesió territorial.

La dotació d’habitatge digne, accessible, sostenible ambientalment i de qualitat serà un dels pilars d’aquest model per tal de satisfer la demanda actual i futura. Anticipar aquesta demanda és clau per garantir que les generacions que creixen i altres col·lectius puguin optar a viure en el mateix municipi. S’ha de vetllar per tant en fomentar alternatives en la provisió d’habitatge, oferint nous models d’habitatge, i incrementar els recursos per a la construcció d’habitatge públic.

L’economia verda i del coneixement
Més enllà dels impactes dels cicles econòmics i els seus efectes sobre els projectes urbans, els entorns de la Colònia Güell han de permetre l’atracció i retenció de nous models de producció amb alt valor afegit associats al desenvolupament urbà.

Per la seva ubicació, són llocs privilegiats i pròxims a Barcelona, a l’aeroport, a l’àrea industrial metropolitana i grans eixos de transport. Gaudeixen d’una oferta cultural de qualitat, en particular per tot allò que fa referència als valors del patrimoni i el paisatge. Els diferents teixits urbans formen part de l’eix paisatgístic del Baix Llobregat i, tenen un caràcter molt singular, pel fet que són una notable excepció dins del creixement en taca d’oli dels municipis metropolitans. El connector ambiental s’ha preservat com a espai lliure entre Sant Boi i Santa Coloma, esdevenint un dels connectors estratègics més importants a escala territorial, que és el que connecta el riu Llobregat amb les muntanyes de l’Ordal. Els entorns són utilitzats de manera quotidiana per residents del voltant, per a la pràctica esportiva o el gaudi de la natura, amb una xarxa de camins que s’enfila per una orografia suau.

El caràcter únic de la Colònia Güell, i la seva trajectòria al llarg del temps, que ha sabut preservar els valors i la identitat, han de garantir la transició cap a un model econòmic i de consum que sigui circular i verd. Així mateix, els nous models productius s’han de desenvolupar incorporant els principis d’ús eficient dels recursos en els diferents estadis de producció i consum.

En origen, als terrenys que Bertrand Serra (l’últim gran propietari tèxtil del Recinte Industrial) va vendre a les diferents administracions s’hi preveia l’ús universitari. Si bé aquest ús no s’ha acabat consolidant mai, recuperar-ne l’esperit hauria de permetre promoure activitats basades en el coneixement i la innovació, assegurar la sostenibilitat econòmica, i transitar des d’un model econòmic lineal a un de circular.

Alhora, la projecció de Gaudí i el modernisme arreu del món, fan encara més necessari promoure i consolidar un model de turisme sostenible, i respectuós amb l’entorn.

La biodiversitat, el paisatge i el canvi climàtic
A diferència del Pla de Barcelona o dels terrenys contigus als eixos fluvials del Besòs i el Llobregat, l’entorn de la Colònia Güell està fortament marcat per una orografia singular, amb un relleu que genera grans espais oberts i punts de vista excepcional sobre les cobertes del Recinte industrial i de la Colònia residencial. Alhora, les rieres travessen les conques i marquen els camins de l’aigua, importantíssims per a l’equilibri ambiental dels entorns. El paisatge natural i les perspectives des de punts de vista elevats contribueixen a millorar la integració de l’entorn edificat, format per la Colònia Güell, els seus carrers curts, les seves cases en filera i els equipaments, de singular bellesa, construïts amb materials sostenibles i de proximitat.

Més enllà de la Riera de Can Solé, el barri de la Ciutat Cooperativa s’alça sobre el relleu deprimit de la Colònia i té un aspecte radicalment diferent, a base de blocs de pisos passants superposats i una trama de carrers de vianants, amb un aparcament precari que ocupa l’espai intersticial. És un model compacte, que contrasta amb les urbanitzacions de cases aïllades de Santa Coloma de Cervelló i els blocs de doble fondària dels nous creixements prop de l’estació.

Els entorns de la Colònia Güell disposen d’un territori ric en ecosistemes i biodiversitat, entre el massís del Garraf i la plana del Llobregat. Tal i com recull el planejament territorial, aquest és un dels pocs àmbits que trenquen el continu urbà al voltant de l’eix fluvial i cal doncs, mantenir i reforçar els connectors ecològics, supeditant els possibles creixements a les lògiques ambientals pròpies de l’entorn i que potenciïn el seu valor, en la necessària cerca del territori cap a la sobirania alimentària.

Totes les administracions i agents implicats coincideixen en la necessitat de desenvolupar un projecte urbà diferencial, d’acord amb les exigències de la sostenibilitat. Existeix doncs una gran sensibilitat i consciència ambiental que regirà totes les reflexions al voltant d’aquest territori singular.

Caldrà, doncs, proposar alternatives urbanes capaces de posar en valor els diferents paisatges urbans i preservar la biodiversitat. En aquest sentit, un dels reptes serà reduir la fragmentació ecològica i integrar noves activitats i usos als espais de vora urbana.

Qualsevol actuació haurà de millorar la prevenció de riscos derivats de l’emergència climàtica i incrementar la capacitat d’adaptació d’aquest àmbit.

Les institucions, la societat i els recursos

Les polítiques urbanes són l’instrument que els governs locals i regionals disposen per proveir a les ciutadanes i ciutadans de millors serveis públics i d’entorns urbans de qualitat. Abans d’implementar-les, cal però estudiar a fons el territori per tal d’identificar-ne les seves fortaleses i debilitats, amenaces i oportunitats. També és necessari conèixer les necessitats, sensibilitats i aspiracions de la ciutadania per garantir que les solucions adoptades puguin donar-ne una resposta.

L’entesa institucional existent entre la Generalitat de Catalunya, els Ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat i el Consorci urbanístic de l'Entorn de la Colònia Güell, ofereix l’oportunitat de plantejar col·lectivament un nou ordenament urbanístic que abordi les necessitats de present i futur dels dos municipis i de la seva ciutadania. Es tracta d’un territori complex, que requereix d’una gestió que respongui als criteris acordats entre les institucions impulsores de transparència i claredat; participació i corresponsabilitat; sostenibilitat social, mediambiental i econòmica; flexibilitat i adaptabilitat; i visió estratègica i progrés.

En aquest sentit, s’ha optat per anar més enllà del marc reglamentari i impulsar un procés participatiu abans d’iniciar qualsevol proposta urbanística per recollir la visió de la ciutadania sobre l’entorn de la Colònia Güell. Un procés que té com a objectiu elaborar una diagnosi ciutadana de l’entorn de la Colònia Güell, que permeti obtenir informació d’interès que contribueixi en la formulació i estudi d’alternatives per a repensar conjuntament aquest espai. En el futur es preveuen altres moments de participació i l’establiment de canals de comunicació contínua per avançar conjuntament en la reflexió sobre el futur d’aquest entorn.

La voluntat de les administracions és ferma a l’hora de cercar una relació propera entre els agents i ciutadania, i de promoure les xarxes de col·laboració i l'apoderament ciutadà en la presa de decisions, facilitant així la implicació social i la cerca de propostes de consens. Els resultats dels treballs tècnics i del mateix procés participatiu es posaran a disposició de la ciutadania.