Kit informatiu pel procés participatiu

T’expliquem tot el que has de saber per conèixer més l’entorn de la Colònia i aportar la teva visió. És moment de construir un futur en comú!

 

Potser et preguntes…

Però per què és important la meva participació?

Vivim en un entorn únic i singular de la regió metropolitana. Participant podem posar en valor tot allò que més estimem i que és important pel dia a dia dels que vivim aquí. Si ho fem bé, podem arribar a ser referents en matèria de planificació i sostenibilitat.

Segueix llegint

Volen més blocs de pisos!

No és cert. Els plans vigents ja permeten construir molt habitatge. Però el model proposat no és bo. Al futur entorn de la Colònia Güell probablement hi haurà habitatge, sí, perquè és la manera de donar més opcions de vida i oferir més serveis. Però volem un model sostenible i de consens.

Segueix llegint

Ja m’està bé com està!

No fer res és la pitjor opció. Un corredor natural fràgil, infraestructures deficients, excessiva dependència dels cotxes, falta d'habitatge assequible i serveis de proximitat, necessitat d'impulsar l'activitat econòmica local i la inversió externa, conservació del patrimoni... Necessitem posar al dia el planejament vigent perquè els plans aprovats en el passat no garanteixen resoldre tots els reptes actuals.

Segueix llegint

L’urbanisme és especulació

Hem de perdre els prejudicis i el rebuig envers l’urbanisme, ja que és l'eina que ens permet projectar com serà el nostre dia a dia: és el pont que connecta el present amb el futur on volem anar. L'urbanisme d'avui ens permetrà tenir l'habitatge assequible del demà i preservar i millorar els entorns naturals. Parlem-ne sense pors, perquè el que decidim avui marcarà el demà en què viurem.

Segueix llegint

L’urbanisme és especulació

Hem de perdre els prejudicis i el rebuig envers l’urbanisme. Perquè és el que marca el nostre dia a dia: és el pont que connecta el present amb el futur on volem anar. Parlem-ne sense pors, perquè el que decidim avui marcarà el demà en què viurem.

Segueix llegint

És vinculant? Està tot decidit?

No. Ni això va de ”decidir”, ni hi ha res decidit. És moment d’escoltar-nos i pensar en el present i el futur. De creure’ns que participar és més que opinar o “defensar una raó”. És moment de compartir i contrastar mirades diverses. I només tenim una condició: fer una proposta de la qual tothom, també els nostres descendents, n’estigui orgullós.

Segueix llegint

Participar no serveix de res!

Encetem un procés 100% participatiu. El Consorci ha decidit que totes les fases s’obrin a la ciutadania, anant un pas per davant del que obliga la llei. Aquest entorn únic mereix que el repensem des de la participació i el consens.

Segueix llegint

5 raons per protegir i compartir un entorn privilegiat

T’estimes l’entorn de la Colònia Güell? T’expliquem les raons del perquè és necessari canviar el planejament vigent i que hi participis. Volem construir junts un pont cap al futur. I com més persones hi participem, més estable i robust serà aquest pont. T’hi sumes?

El planejament vigent no satisfà a ningú.

Què ens il·lusiona?

L’entorn de la Colònia està dividit en 4 plans aprovats en el passat, que són executables. Les propostes que s’hi plantegen, però, no són compartides per cap de les administracions actuals perquè no responen ni a les necessitats actuals del territori i les persones, ni als models d’un urbanisme sostenible del segle XXI. Per això és necessari revisar-los, actualitzar-los i adequar-los amb el major consens possible.


Comptem amb un entorn singular de gran valor.

Com l’impulsem i el preservem?

Estem en un racó únic i irrepetible de la regió metropolitana amb unes comunitats fortament arrelades i un patrimoni arquitectònic i ambiental molt singular: la cripta de Gaudí, la Colònia industrial, les rieres, camps agrícoles, la connexió amb el Parc Natural del Garraf i el Parc agrari del Llobregat... Necessitem un planejament que protegeixi i potenciï aquests valors i que permeti, també, desenvolupar adequadament la vida quotidiana de les persones que hi viuen (activitats econòmiques, mobilitat sostenible, serveis de lleure, habitatge assequible, espai públic de qualitat, etc.).


Podem ser referents.

Ens ho perdrem?

La ciutadania de Santa Coloma i Sant Boi hem d’escoltar-nos i ser creatius i imaginatius. Perquè tenim l’oportunitat de ser referents d’un model de vida comunitària respectuosa que protegeixi el que més ens estimem sense renunciar a una vida més plena amb les oportunitats del territori. En definitiva, podem marcar el camí per altres municipis i ciutats, ser un exemple d’urbanisme del segle XXI, amb propostes de noves maneres de créixer, de teixir ciutats més humanes i de construir i crear de forma col·laborativa.

Hem de resoldre necessitats actuals i futures.

Com hi fem front?

Qualsevol persona que visqui, treballi o utilitzi serveis de l’entorn de la Colònia pot identificar mancances que ens impedeixen gaudir més i millor d’aquest indret. Un entorn natural fràgil, les connexions i infraestructures, el transport públic, l’activitat econòmica, la falta d’habitatge i equipaments adequats... Aquestes decisions afecten el territori i actualitzar els plans urbanístics vigents permetrà fer front a les necessitats ciutadanes d’avui i de demà.


Tenim el futur a les nostres mans.

Com ens l’imaginem?

El futur és a les mans de la ciutadania de Santa Coloma i Sant Boi, de la diagnosi i el projecte que siguem capaços de construir conjuntament. Què pot passar si no ens impliquem? Que les decisions que es prenguin estaran mancades de la mirada dels que vivim en aquest lloc. Per això, els qui coneixem i ens estimem aquest entorn podem implicar-nos, aportar i ajudar a pensar quin és el millor futur pels nostres municipis. Un nou planejament és l’oportunitat per repensar-nos i deixar enrere els 4 plans vigents. I ho fem amb un procés urbanístic que s’obrirà a la participació en totes les seves fases. Esteu disposats a compartir la vostra experiència d'aquest espai comú?

Necessitem posar al dia i repensar el planejament d’aquest entorn únic perquè els plans aprovats en el passat no són coherents, no satisfan cap agent social ni institucional i, sobretot, no garanteixen resoldre les mancances actuals.

 

Per què cal modificar el planejament vigent?

Seguir amb els plans actuals no és una opció. El planejament vigent permet edificar 1.300 habitatges de baixa densitat, que ocupen molt sòl. Aquesta és una opció insostenible, cara i que en un futur pot expulsar a moltes persones que vulguin quedar-se a viure. És necessària una nova visió integral que millori i preservi uns espais de qualitat.

70%

del sòl en mans públiques

Tenim la sort que actualment el 70% està en mans d’un propietari públic (INCASÒL) que vol revisar el planejament, sumant totes les visions per construir un projecte sostenible i uns espais urbans de qualitat.

80%

de sòl no edificat

Actualment, fins a un 80% dels terrenys de l’entorn de la Colònia s’han mantingut no edificats. Malgrat que es podria haver edificat segons el plans aprovats en el passat, ni l’INCASÒL ni les administracions ho han executat, a l’espera d’aprovar una proposta més consensuada i sostenible.

Mapa d’una gestió urbanística complexa i no resolta

Els 4 plans parcials vigents, per separat, fan molt difícil avançar. Les necessitats i solucions que plantegen comporten uns beneficis i costos que només es poden assumir en funció de què es faci als altres espais. Conclusió: cal treballar-los de forma conjunta.

4 plans insuficients

Pla de l’entorn de la Torre Salbana

La històrica Torre Salbana o la masia Can Julià són patrimoni a protegir i integrar en un entorn d’equipaments esportius i educatius, connexions viàries i espais agrícoles.

Amb quins recursos es farà aquesta transformació?

Pla de la Riera de Can Soler

Aquest espai és el punt de confluència, convivència i transició urbana dels dos municipis.

Com enllacem de manera coherent el conjunt de l'entorn de la Colònia amb Sant Boi de Llobregat i en particular amb el barri de la Ciutat Cooperativa-Molí Nou?

Pla parcial de l’entorn de la colònia

El 80% d’espais no estan edificats, però el pla vigent preveu 1.300 habitatges de cases de baixa densitat.

Els barris de cases de baixa densitat són un model de ciutat dormitori poc sostenible, que consumeix molt sòl, poc integrador, sense oportunitats per a activitat econòmica, amb un impacte sobre el paisatge i problemes de mobilitat.

Pla del recinte industrial

És un espai de 53.303 m2 equivalent a 7 camps de futbol professional.

Ofereix moltes possibilitats però també un alt cost de reconversió per un municipi petit.

Per què un sol pla és millor que 4?

Els 4 plans actuals no són una garantia coherent perquè s’han fet per separat. A més, tenen barreres econòmiques, jurídiques i tècniques per a poder-se desenvolupar.
La diagnosi territorial i ciutadana en primer lloc, i els instruments urbanístics que es redactin després, són les eines que ens donaran una visió global i equilibrada de tot l’espai i entendre-la, tant en el seu context local com en el seu context metropolità, donant resposta a problemàtiques supramunicipals. Podrem pensar de forma coherent i decidir què volem protegir i preservar, i què volem alliberar o transformar per a gaudir de nous usos i oportunitats.

Volem una mirada de conjunt


Hem de ser realistes: millorar i protegir el territori costa diners. Adequar i preservar l’entorn de la Colònia pot arribar a costar més de 50 milions d’euros. Com hi fem front?

Recuperar edificis històrics, reconvertir o rehabilitar espais industrials, millorar les comunicacions, obrir nous serveis i equipaments públics… Suposa costos, recursos i diners que cap dels dos municipis pot assumir per ell sol.

Mitjançant l'urbanisme podem protegir, però també impulsar o transformar noves activitats que puguin generar recursos o ingressos. Com prioritzem aquestes actuacions? Com decidim opcions de gestió sostenible d’aquest entorn? Com impulsem activitats d’economies de proximitat i circulars?

El procés que s'inicia, per tant, és també l’oportunitat per pensar de forma participada i conscients que per mantenir, protegir o gaudir de nous usos i serveis, caldrà pensar en activitats i propostes que ens aportin recursos per a fer-ho viable.

D’on venim?

Les colònies industrials van ser un model de comunitats sostenibles i avançades. Avui podem ser, de nou, un referent d’urbanisme sostenible i col·laboratiu per una vida plena en comunitat.

Clica si vols saber més sobre els nostres fites històriques…

 

1890

L’origen de la Colònia

L’empresari Eusebi Güell en va encarregar la construcció als arquitectes Francesc Berenguer, Joan Rubió i Antoni Gaudí. Avui, la Colònia destaca per ser una de les més grans del Llobregat i per la gran qualitat arquitectònica. El 2005 la Cripta de la Colònia Güell va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCU.

1970

Canvis en la propietat

Amb el pas dels anys i l’evolució en l’activitat de la fàbrica, la propietat ha anat canviant. Als anys 1970, la zona residencial de la Colònia va passar a mans de particulars desvinculant-se de la indústria.

1990

Una gestió urbanística dividida

Durant les últimes dècades, tot i els plans parcials impulsats pels successius governs municipals, l’entorn de la Colònia s’ha mantingut pràcticament inalterat enmig dels nuclis del barri de la Ciutat Cooperativa – Molí Nou i Santa Coloma.

2018

Unint esforços per un projecte compartit

Conscients de les dificultats legals, econòmiques i jurídiques per fer front als plans urbanístics anteriors, els ajuntaments de Sant Coloma, Sant Boi i l’INCASÒL (com a propietari majoritari) decideixen crear un Consorci, iniciar un procés de transformació urbanística i donar una resposta conjunta i coherent a una zona que uneix els dos municipis.

2019

Consens polític per a la sostenibilitat

Abans de posar en marxar un nou planejament, les administracions han acordat un document de consens amb un objectiu comú: treballar per un model d’urbanisme sostenible del segle XXI, en línia amb l’Agenda Urbana de Catalunya.

2021

El moment de la participació ciutadana

Què té de singular aquest projecte? Que comptarà en totes les seves fases amb la participació de la ciutadania i la veu dels agents socials de la Colònia i el seu entorn.

Quins reptes tenim?

Hem de fer front a la realitat: si no canviem la situació actual, els joves hauran de marxar, ens tancarem opcions de futur, etc. Conèixer les dades clau i els reptes comuns a tots els veïns i veïnes ens ajudarà a decidir amb criteri compartit.

Com estimulem un municipi on viure plenament?

Creixement de la població imparable

En els propers 15 anys, molts joves dels nuclis i municipis de l’entorn accediran a l’edat d’emancipació, al que cal sumar les persones que buscaran opcions de vida (llar, feina…) assequibles fora de Barcelona. Com hi farem front?


Lloguer accessible

Sant Boi (11%) i Santa Coloma (9%) tenen poc habitatge de lloguer comparat amb una mitjana metropolitana a l’alça (20%) i això fa que els lloguers que paguem siguin més cars.


Habitatge protegit

L’escassa oferta actual d’habitatge protegit expulsa les persones i famílies fora del municipi. Quines opcions de futur volem?

Opcions laborals, comercials i serveis

Falten espais per a activitats econòmiques i això impedeix atraure empreses i talent que creïn llocs de treball de proximitat. Tenir activitat econòmica és clau per generar ingressos i finançar més serveis municipals.


Preservar l’entorn

Hem de posar en valor els nostres espais agroforestals i buscar un equilibri entre la seva protecció i el nou creixement urbà que donarà resposta a les necessitats de nou habitatge i nous espais per a activitats econòmiques.


Mobilitat

Actualment, moure’s per la Colònia no és fàcil i depenem del cotxe. Com millorarem les connexions o el transport públic sense una base d’usuaris sostenible?

6 mirades amb lupa

Clica si vols saber més sobre els nostres reptes actuals…

L’aire, l’aigua i l’energia sostenible

El benestar, la inclusió i el patrimoni

La mobilitat i  l’habitatge

L’economia verda i del coneixement

La biodiversitat, el paisatge i el canvi climàtic

Les institucions, la societat i els recursos



L’aire, l’aigua i l’energia sostenible
Créixer i viure en un entorn saludable és un dret fonamental que s’ha de garantir a la ciutadania, especialment als col·lectius més vulnerables: la gent gran, els infants i les persones que pateixen malalties respiratòries.

En aquest sentit, la qualitat de l’aire hi juga un paper determinant. Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat es troben inclosos a la zona de qualitat de l’aire 1, Àrea de Barcelona, tot i que no formen part dels municipis de la zona de protecció especial per a l’ambient atmosfèric. Els seus nivells de qualitat de l’aire mesurats l’any 2017 van ser inferiors als valors límit legislats. Tot i així, la seva proximitat als municipis inclosos en aquesta zona de protecció i el fet que formin part de la conurbació de Barcelona, fa que els nivells d’immissió detectats en aquests municipis siguin semblants als dels municipis veïns, situant-se en valors de la franja mitjana-alta. Alhora, els entorns urbans limítrofs amb la BV-2002 es troben especialment exposats a la contaminació atmosfèrica i acústica. Reduir els efectes nocius de la contaminació i el soroll en la salut i en el medi ambient és per tant un dels grans reptes a resoldre.

L’aposta per la mobilitat sostenible és sens dubte la solució per millorar la qualitat atmosfèrica de l’entorn de la Colònia Güell, essent el sector del transport responsable d’aproximadament el 30% de les emissions contaminants.

Partint dels Plans de Mobilitat Urbana Sostenible vigents, algunes de les possibles solucions inclouen proveir un transport públic adequat i de qualitat (xarxa de ferrocarrils i d’autobusos); reduir els desplaçaments forçosos a través del teletreball i opcions laborals de proximitat; incentivar els desplaçaments a peu i en bicicleta; facilitar l’electrificació del parc mòbil; l’eficiència del transvasament nodal a les estacions del ferrocarril; l’ús de les tecnologies per a una major eficiència de la mobilitat; o la creació de zones de baixes emissions mitjançant restriccions en la mobilitat privada entre d’altres.

Així mateix, la descarbonització i la transició energètica també poden contribuir substancialment a una millora de la qualitat de l’entorn de la Colònia Güell, reduint la seva petjada ecològica. Els Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible d’ambdós municipis han apostat decididament per millorar l’eficiència energètica a les llars i als edificis públics i en l’impuls de les energies renovables. Tot i així, encara queda molt per fer en aquests àmbits: la creació de xarxes energètiques intel·ligents, el desplegament de plaques fotovoltaiques en edificacions existents i noves, o sistemes de gestió energètica descentralitzats en són alguns exemples.


El benestar, la inclusió i el patrimoni
Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat són dos municipis metropolitans força diferents. Mentre el primer té una població d’uns 8.000 habitants, el segon té deu vegades més de residents, uns 84.500; i només el barri de Ciutat Cooperativa tot sol, ja té 15.000 habitants. Malgrat el vincle històric recíproc, ambdós municipis han seguit un creixement urbanístic desigual.

Sant Boi de Llobregat, municipi d’història mil·lenària, segueix un model de compacitat, que ha evolucionat concentrant els creixements des del nucli antic fins als polígons primer (Camps Blancs, Casablanca i Ciutat Cooperativa) i els Eixamples després, aconseguint desclassificar les zones verdes del Parc de la Muntanyeta i preservant els sòls fèrtils del Parc Agrari.

En canvi, Santa Coloma de Cervelló ha estat històricament una de les viles menys poblades del Baix Llobregat. D’origen medieval, el seu creixement s’ha produït els darrers cinquanta anys, amb urbanitzacions disperses com les de Cesalpina i Can Via, un creixement contingut del nucli històric i el desenvolupament urbanístic més recent i compacte del Pla de les Vinyes i Can Lluch.

Però, sens dubte, el que més destaca de l’entorn és la Colònia Güell. Diversos autors situen l’origen de la Colònia en la voluntat d’Eusebi Güell de crear una nova realitat, alternatives utòpiques a La rosa de foc, la ciutat compromesa i sacsejada per les revoltes, que era llavors Barcelona. La Colònia es va concebre com un projecte aïllat però integrador: capaç d’acollir la fusió de mentalitats d’obrers i pagesos; de connectar les famílies de migrants que farien funcionar la maquinària i les famílies benestants, propietàries de grans terrenys fèrtils com Can Soler de la Torre.

Un model amb voluntat d’integració social dissenyat per arquitectes de la talla de Gaudí, Berenguer, Rubió, Jujol o Canaleta, al voltant del Recinte Industrial creat per a fabricar teixits de pana i de vellut amb la força del vapor i els telers més innovadors, concebuts per Ferran Alsina. L’activitat fabril va donar lloc a la construcció de la Colònia residencial, a base de cases humils en filera i una generosa quantitat de dotacions: l’escola, dos teatres, l’ateneu, el cafè, la fonda, la farmàcia, el consultori mèdic, la cooperativa de consum, el convent, l’església i el camp de futbol.

En els darrers anys, l’activitat industrial s’ha anat esmorteint i ha donat pas a l’economia de serveis. Empreses locals i internacionals han adquirit naus del Recinte i substituït progressivament l’activitat industrial per a usos d’oficines. Amb els anys, hi ha hagut un significatiu reconeixement internacional dels valors culturals del patrimoni de la Colònia Güell, però s’ha produït un cert declivi econòmic, amb diversos edificis històrics en desús. Al mateix temps, han crescut els polígons industrials de l’Area metropolitana i han proliferat nous espais de centralitat que han atret empreses del sector serveis, en barris de nova creació.

Avui, el perfil demogràfic dels municipis dels entorns de la Colònia és més divers i ha sofert un fort creixement els últims cinquanta anys. Hi ha fortes interrelacions quotidianes a nivell intermunicipal i la Colònia ha deixat de funcionar com un barri autosuficient aïllat. Un dels reptes d’aquest àmbit és crear oportunitats per a la gent jove, amb una oferta d’habitatge assequible adequada, fomentant l’accés al món laboral, així com reduir la segregació residencial, acollir persones migrades i garantir entorns segurs que siguin ètics i justos. També caldrà trobar nous usos que permetin reactivar, posar en valor i mantenir el patrimoni.


Model urbà i dret a l’habitatge
El model urbà originari de la Colònia Güell va ser exemplar en el seu moment per la seva visió holística combinant habitatge i equipaments de qualitat, espais públics, activitat productiva, i accés a la natura. Un model autosuficient a l’època, molt valorat avui en dia encara per l’encant de la vida de poble, qualitats arquitectòniques i el teixit social que s’hi ha forjat. Malgrat aquestes virtuts, manquen alguns serveis bàsics i una millor integració amb l’entorn dins la seva condició aïllada entre dos municipis amb característiques diferents.

El barri de la Ciutat Cooperativa, si bé respon a un altre model urbanístic, s’ha consolidat com a barri acollidor, ben valorat pel seus i seves residents, dotat dels serveis diaris necessaris, i ben connectat amb la xarxa del transport públic. Alguns dels reptes que presenta és la renovació dels habitatges, solucions a la problemàtica de l’aparcament, la dignificació de la façana que dona al futur Parc de la Riera de Can Soler, i la millora de la connectivitat amb Santa Coloma.

En el futur, cal garantir que el model urbà que s’impulsi inclogui, d’una banda la renovació urbana i la millora de teixits degradats, i d’altra banda, noves ordenacions capaces de potenciar els valors del lloc, preservant-ne el patrimoni arquitectònic i cultural, oferint nous espais públics vitals, inclusius i de qualitat, i posant en valor el paisatge, els assentaments existents i la relació entre ells.

Un dels reptes de l’àmbit és disminuir l’impacte ambiental dels diversos fragments que composen aquest territori divers, que ha anat creixent amb lògiques independents i juxtaposades. Caldrà buscar models urbans que tendeixin a la compacitat, amb mixtura d’usos i activitat econòmica, serveis i dotacions de proximitat. Tot plegat ha de permetre garantir la protecció dels espais agroforestals i el foment de la cohesió territorial.

La dotació d’habitatge digne, accessible, sostenible ambientalment i de qualitat serà un dels pilars d’aquest model per tal de satisfer la demanda actual i futura. Anticipar aquesta demanda és clau per garantir que les generacions que creixen i altres col·lectius puguin optar a viure en el mateix municipi. S’ha de vetllar per tant en fomentar alternatives en la provisió d’habitatge, oferint nous models d’habitatge, i incrementar els recursos per a la construcció d’habitatge públic.


L’economia verda i del coneixement
Més enllà dels impactes dels cicles econòmics i els seus efectes sobre els projectes urbans, els entorns de la Colònia Güell han de permetre l’atracció i retenció de nous models de producció amb alt valor afegit associats al desenvolupament urbà.

Per la seva ubicació, són llocs privilegiats i pròxims a Barcelona, a l’aeroport, a l’àrea industrial metropolitana i grans eixos de transport. Gaudeixen d’una oferta cultural de qualitat, en particular per tot allò que fa referència als valors del patrimoni i el paisatge. Els diferents teixits urbans formen part de l’eix paisatgístic del Baix Llobregat i, tenen un caràcter molt singular, pel fet que són una notable excepció dins del creixement en taca d’oli dels municipis metropolitans. El connector ambiental s’ha preservat com a espai lliure entre Sant Boi i Santa Coloma, esdevenint un dels connectors estratègics més importants a escala territorial, que és el que connecta el riu Llobregat amb les muntanyes de l’Ordal. Els entorns són utilitzats de manera quotidiana per residents del voltant, per a la pràctica esportiva o el gaudi de la natura, amb una xarxa de camins que s’enfila per una orografia suau.

El caràcter únic de la Colònia Güell, i la seva trajectòria al llarg del temps, que ha sabut preservar els valors i la identitat, han de garantir la transició cap a un model econòmic i de consum que sigui circular i verd. Així mateix, els nous models productius s’han de desenvolupar incorporant els principis d’ús eficient dels recursos en els diferents estadis de producció i consum.

En origen, als terrenys que Bertrand Serra (l’últim gran propietari tèxtil del Recinte Industrial) va vendre a les diferents administracions s’hi preveia l’ús universitari. Si bé aquest ús no s’ha acabat consolidant mai, recuperar-ne l’esperit hauria de permetre promoure activitats basades en el coneixement i la innovació, assegurar la sostenibilitat econòmica, i transitar des d’un model econòmic lineal a un de circular.

Alhora, la projecció de Gaudí i el modernisme arreu del món, fan encara més necessari promoure i consolidar un model de turisme sostenible, i respectuós amb l’entorn.


La biodiversitat, el paisatge i el canvi climàtic
A diferència del Pla de Barcelona o dels terrenys contigus als eixos fluvials del Besòs i el Llobregat, l’entorn de la Colònia Güell està fortament marcat per una orografia singular, amb un relleu que genera grans espais oberts i punts de vista excepcional sobre les cobertes del Recinte industrial i de la Colònia residencial. Alhora, les rieres travessen les conques i marquen els camins de l’aigua, importantíssims per a l’equilibri ambiental dels entorns. El paisatge natural i les perspectives des de punts de vista elevats contribueixen a millorar la integració de l’entorn edificat, format per la Colònia Güell, els seus carrers curts, les seves cases en filera i els equipaments, de singular bellesa, construïts amb materials sostenibles i de proximitat.

Més enllà de la Riera de Can Solé, el barri de la Ciutat Cooperativa s’alça sobre el relleu deprimit de la Colònia i té un aspecte radicalment diferent, a base de blocs de pisos passants superposats i una trama de carrers de vianants, amb un aparcament precari que ocupa l’espai intersticial. És un model compacte, que contrasta amb les urbanitzacions de cases aïllades de Santa Coloma de Cervelló i els blocs de doble fondària dels nous creixements prop de l’estació.

Els entorns de la Colònia Güell disposen d’un territori ric en ecosistemes i biodiversitat, entre el massís del Garraf i la plana del Llobregat. Tal i com recull el planejament territorial, aquest és un dels pocs àmbits que trenquen el continu urbà al voltant de l’eix fluvial i cal doncs, mantenir i reforçar els connectors ecològics, supeditant els possibles creixements a les lògiques ambientals pròpies de l’entorn i que potenciïn el seu valor, en la necessària cerca del territori cap a la sobirania alimentària.

Totes les administracions i agents implicats coincideixen en la necessitat de desenvolupar un projecte urbà diferencial, d’acord amb les exigències de la sostenibilitat. Existeix doncs una gran sensibilitat i consciència ambiental que regirà totes les reflexions al voltant d’aquest territori singular.

Caldrà, doncs, proposar alternatives urbanes capaces de posar en valor els diferents paisatges urbans i preservar la biodiversitat. En aquest sentit, un dels reptes serà reduir la fragmentació ecològica i integrar noves activitats i usos als espais de vora urbana.

Qualsevol actuació haurà de millorar la prevenció de riscos derivats de l’emergència climàtica i incrementar la capacitat d’adaptació d’aquest àmbit.


Les institucions, la societat i els recursos

Les polítiques urbanes són l’instrument que els governs locals i regionals disposen per proveir a les ciutadanes i ciutadans de millors serveis públics i d’entorns urbans de qualitat. Abans d’implementar-les, cal però estudiar a fons el territori per tal d’identificar-ne les seves fortaleses i debilitats, amenaces i oportunitats. També és necessari conèixer les necessitats, sensibilitats i aspiracions de la ciutadania per garantir que les solucions adoptades puguin donar-ne una resposta.

L’entesa institucional existent entre la Generalitat de Catalunya, els Ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat i el Consorci urbanístic de l'Entorn de la Colònia Güell, ofereix l’oportunitat de plantejar col·lectivament un nou ordenament urbanístic que abordi les necessitats de present i futur dels dos municipis i de la seva ciutadania. Es tracta d’un territori complex, que requereix d’una gestió que respongui als criteris acordats entre les institucions impulsores de transparència i claredat; participació i corresponsabilitat; sostenibilitat social, mediambiental i econòmica; flexibilitat i adaptabilitat; i visió estratègica i progrés.

En aquest sentit, s’ha optat per anar més enllà del marc reglamentari i impulsar un procés participatiu abans d’iniciar qualsevol proposta urbanística per recollir la visió de la ciutadania sobre l’entorn de la Colònia Güell. Un procés que té com a objectiu elaborar una diagnosi ciutadana de l’entorn de la Colònia Güell, que permeti obtenir informació d’interès que contribueixi en la formulació i estudi d’alternatives per a repensar conjuntament aquest espai. En el futur es preveuen altres moments de participació i l’establiment de canals de comunicació contínua per avançar conjuntament en la reflexió sobre el futur d’aquest entorn.

La voluntat de les administracions és ferma a l’hora de cercar una relació propera entre els agents i ciutadania, i de promoure les xarxes de col·laboració i l'apoderament ciutadà en la presa de decisions, facilitant així la implicació social i la cerca de propostes de consens. Els resultats dels treballs tècnics i del mateix procés participatiu es posaran a disposició de la ciutadania.

Ciutat compacta vs. Ciutat dispersa: dos punts de partida diferents

Sant Boi ha apostat per un model urbà compacte i amb densitat de població, i això permet una activitat comercial, de serveis i una demanda sostenible de transport públic. En determinades zones, però, una densitat excessiva genera una gran necessitat d'equipaments i espais lliures.

Santa Coloma va prioritzar en el passat un model de municipi extens d’habitatges unifamiliars dispersos. La falta d’espais per a activitat econòmica i la menor densitat poblacional limita poder generar espais urbans amb més vida.

1 entorn,
2 municipis,
3 nuclis residencials…

Santa Coloma de Cervelló

Perfil població
8.200 habitants
Població més jove

Creixement previst 2030 (6,2% RMB)
510 habitants més

Territori implicat
85% dels terrenys

Perfil urbà
Ciutat dispersa amb urbanitzacions i cases unifamiliars
Baixa densitat poblacional
Manca d’habitatge de lloguer
Manca d’habitatge social per joves
Manca de més activitat econòmica al municipi

Sant Boi de Llobregat

Perfil població
9.800 (Ciutat Cooperativa;
82.900 habitants població total)
Població més envellida

Creixement previst 2030 (6,2% RMB)
5.140 habitants més

Territori implicat
15% dels terrenys

Perfil urbà
Habitatges d’alta densitat
Manca d’espais verds
Necessitat de connectar el barri cooperatiu amb els espais oberts de l’entorn de la riera Can Soler

Colònia Güell i l’entorn

Perfil població
700 habitants
Població més envellida

Territori implicat
100% de l’àrea residencial i els terrenys industrials

Perfil urbà
Zona residencial de baixa densitat
Manca de serveis
Falta de connexions i problemes de mobilitat
Abandonament del complex fabril i dificultats econòmiques de reconversió
Patrimoni arquitectònic en estat d’abandonament (Torre Salbana, Can Julià…)

…i 1 regió metropolitana

Regió Metropolitana de Barcelona

3,2 milions d’habitants
6,2% creixement població previst al conjunt de municipis RMB 2030.

Hem de sumar les veus de Sant Boi i de Santa Coloma.

Col·laborar és clau per pensar un territori que forma part de dos municipis de forma conjunta i en clau metropolitana.

 

Li perdem la por a l’urbanisme?

L’urbanisme no és només cosa d’experts: tothom pot pensar solucions per les necessitats d’avui i de demà. Parlar d’urbanisme és planificar el futur, i les maneres i criteris de planificar l’urbanisme han canviat d’acord amb un món que també ho fa.

3 idees bàsiques

Pont i intermediari de necessitats i solucions

Com ho consensuem?

Fer urbanisme vol dir pactar condicions de vida, de treball o de com volem desenvolupar els espais del municipi. Quan participem i acordem, els autèntics “redactors” dels plans urbanístics som totes i tots nosaltres.

Gràcies a la participació ciutadana, l’urbanisme fa d’intermediari entre el que som i el que volem ser. Quin model de municipi volem impulsar? El planejament urbanístic escolta les necessitats i les aspiracions i projecta un futur on això sigui possible


Les voluntats, un joc de vasos comunicants

Què volem prioritzar?

Hem de ser conscients que qualsevol decisió urbanística afecta sempre 3 nivells que es relacionen mútuament: resoldre (o descartar) una qüestió comporta sempre protegir-ne (o alliberar-ne) i impulsar-ne (o renunciar-ne) a d’altres.

T’has preguntat on i com situar els carrers, equipaments, habitatges i espais lliures i a la vegada protegir i potenciar els espais naturals i la qualitat ambiental? Pactar necessitats i solucions vol dir prendre decisions i encaixar-les. L'urbanisme ha d'afrontar el repte d'establir unes prioritat: hem de donar resposta en un món on tot es relaciona.


La balança entre esforços i capacitats

És viable?

Cal tenir en compte que allò que decidim es pugui portar a la pràctica. Les decisions han de ser viables, han d’equilibrar els costos que es generen amb les capacitats per fer-hi front.

Són viables les decisions que proposem? Com farem front als costos? Amb quins recursos comptarem? Fer urbanisme és parlar de canvis per transformar, conservar, protegir o impulsar. Això vol dir parlar d'esforços i recursos. Hem de ser realistes i alinear allò que volem amb allò que podem fer.

Fem un urbanisme del segle XXI

Què hem après els últims 20 anys en models urbans?

Més densitat d’habitatge per a uns espais amb vida i de qualitat

Créixer en densitat d’habitatge és una condició necessària per sostenir més serveis i activar uns mínims de vida comunitària (comerç, equipaments, comunicacions…). Ara bé, sí que podem preguntar-nos quin tipus d’habitatge.


Ser sostenible és més econòmic

Tot i que a vegades no ho sembla, a la llarga ser sostenible és més econòmic. L’impacte ambiental és menor i afavoreix l‘estalvi de recursos.


Nous temps, nous reptes urbans!

Planificar el territori ha de respondre qüestions actuals com una economia verda i del coneixement, creació de llocs de treball de proximitat, la creació de barris més autosuficients... En definitiva, posar les persones al centre de les decisions i fer de la seva relació social i de la seva relació amb els espais urbans i naturals un dels principals factors d'equilibri i benestar.

Les ciutats de baixa densitat ja no són una opció sostenible

Hi ha molts models urbans. Durant anys es van promoure barris amb cases unifamiliars. És una opció que consumeix molt territori i és cara de mantenir.


Créixer pas a pas

El planejament no es pot fer tot de cop. Quan hi ha costos de transformació, és necessari fer-ho en etapes que ho facin viable econòmicament, socialment i ambientalment.

Deixem els prejudicis i pensem solucions flexibles, imaginatives i diferents a les tradicionals!

 

Quin model urbà ens inspira?

Inspirats per l’Agenda Urbana de Catalunya, els ajuntaments de Santa Coloma i Sant Boi i l’INCASÒL hem acordat 20 principis per a un urbanisme sostenible que es resumeixen en 4 àmbits de sostenibilitat social, ambiental, econòmica i institucional. Aquest és el marc per definir col·lectivament un espai de gran valor i que ens obri les portes a un urbanisme del segle XXI.

Què vol dir un urbanisme sostenible?

Vol dir donar resposta a les necessitats actuals sent conscients que cal respectar, tenir cura i protegir l’entorn i els recursos de què disposem.

4 vegades sostenible

Clica si vols saber més sobre els principis de sostenibilitat…

Per la vida de les persones

Per l’entorn i el medi ambient

Per les oportunitats econòmiques i laborals

Per les institucions i els recursos públics

Ciutat compacta
Que sigui un urbanisme compacte, enlloc d’habitatges dispersos, perquè fa més fàcil desplaçar-se, les relacions entre les persones i una vida comercial i econòmica més activa.

Qualitat urbana
Que respecti la qualitat urbana, mediambiental i paisatgística actuals tot definint quin sostre d’habitatges podem assumir sense malmetre aquests valors.

Benestar
Que faciliti accions, serveis i un entorn amables per al benestar i la seguretat de les persones.

Habitatge assequible
Que doni resposta a les necessitats d’habitatge a un preu assequible i de qualitat pels col·lectius vulnerables.

Arrelat
Que enllaci els diferents nuclis urbans, respectant els vincles de pertinença i afavorint l’arrelament.

Valors agroforestals
Que promogui l’aprofitament dels recursos existents (circularitat) protegint i fomentant els valors agroforestals.

Resiliència al canvi climàtic
Que sigui sostenible i resilient al canvi climàtic en un entorn saludable per a les persones.

Eficiència energètica
Que promogui l’eficiència energètica, la protecció dels recursos ambientals i la biodiversitat a través d’energies renovables, la protecció i gestió de l’aigua i la millora de la qualitat de l’aire.

Mobilitat i transports
Que resolgui les mancances de mobilitat actuals amb propostes sostenibles i de transport col·lectiu, inclusiu i assequible.

Vida sostenible
Que promogui una vida sostenible amb habitatges i activitats econòmiques eficients i mínim impacte ambiental.

Noves oportunitats
Que generi oportunitats per a l’activitat econòmica que permetin ingressos públics i la viabilitat urbanístic i financera.

Potenciar els
punts forts

Que potenciï negocis i activitat econòmica basada en els punts forts del territori (patrimoni, turisme, recursos agroforestals…) potenciant la vessant industrial.

Innovació i coneixement
Que afavoreixi la captació d’empreses en l’àmbit de la innovació i el coneixement, favorables a un entorn canviant, flexible d’indústria 4.0 (digital), d’economia verda, circular i sostenible.

Oportunitats per les persones
Que potenciï un teixit productiu orientat al desenvolupament i les oportunitats de les persones.

Economia verda i de proximitat
Que integri l’activitat econòmica i el comerç de proximitat, fomentant el consum de quilòmetre zero.

Coordinació local-metropolitana
Que millori i faciliti la coordinació de les polítiques locals, metropolitanes i nacionals en qüestions com l’habitatge, la seguretat, la inclusió social, etc.

Promoció conjunta
Que ajudi desplegar estratègies i accions conjuntes per a l’atracció i promoció econòmica del territori, així com en la promoció i conservació del patrimoni.

Optimitzar finançament
Que optimitzi els esforços de recerca de noves fonts de finançament necessàries per a fer front als reptes i necessitats actuals, així com propostes urbanístiques futures (habitatge social i protegit, rehabilitació del patrimoni, promoció…).

Marc legislatiu
Que faciliti sumar posicions i veus per impulsar les adaptacions legislatives necessàries per a desplegar un urbanisme d’acord amb les exigències actuals.

Aprendre i avaluar
Que ens ajudi a totes les parts a compartir aprenentatge i avaluar els objectius, estratègies i accions d’un model urbà sostenible.

No volem la teva opinió

Necessitem la teva experiència, les teves vivències, el teu coneixement, els teus somnis i les teves il·lusions. Comença la participació i és el moment d’imaginar-nos l'entorn de la Colònia Güell que volem.

Encetem un procés de debat per conèixer la visió de la ciutadania sobre aquest espai. És hora de compartir, contrastar, escoltar i decidir què és prioritari.

Tothom és necessari per a construir i aportar. Quines experiències i il·lusions tens pel futur?

 

I tu, amb qui t’identifiques?

Desconfio dels canvis

Em preocupa la qualitat ambiental i l’entorn

No em moc del sofà perquè tant m'és tot

Desitgem un pis on viure conjuntament

Sóc una persona gran que somia habitatge digne, de fàcil accés i sense barreres

Voldria trobar feina, i millor prop de casa

Penso que ja ho tenen tot decidit

No ens perdem fer una hora d’esport a prop de casa

No és vinculant, és determinant

Hi ha molts tipus de participació. I ara no estem prenent una decisió ni fem una consulta referendària. Estem davant la voluntat d’escoltar la ciutadania per saber quin futur entorn de la Colònia Güell volem. I tu pots formar-ne part. Tu pots participar d’aquest futur. Com a ciutadania podem aportar les nostres experiències i punts de vista. I d’aquesta manera enriquir i completar el debat, sumant les nostres aportacions als aspectes pels quals vetllen els diferents organismes i el que preveu la normativa sectorial.

La participació no és vinculant, però si determinant, perquè millora el resultat: allò que aportem serà escoltat, allò que proposem serà considerat i allò que prioritzem serà avaluat.

Suma’t a l’espiral.

Participar és molt més que donar l’opinió. Participar vol dir fer un camí personal i compartit que ens enriqueix a tots. I no hi ha millor resultat que el que hem construït plegats.

Comparteix les teves vivències, experiències i punts de vista: què en penses? Com ho vius?

Escoltem-nos i prenem consciència de tot el conjunt: què aporten al meu punt de vista les altres persones?

Construïm una mirada compartida i treballem junts una orientació de futur: compartir i consensuar és, també, imaginar.

Siguem corresponsables i impliquem-nos : perquè no és el mateix tenir desitjos, que fer-los realitat.


Com més persones participem, més estable i robust serà aquest pont.

Tot i tothom és imprescindible per teixir xarxes que ens faran de pont entre el present, el passat i el futur. Les veus i els sabers de les persones són importants. Perquè quan participem creem lligams invisibles, compartim punts de vista, experiències, memòries i vivències. I posem en comú, també, les expectatives de futur.

Quan es pot participar?

La participació s'obrirà en dos moments clau, abans de dibuixar cap línia ni redactar cap document urbanístic, i a l'hora de concretar la proposta d’ordenació.

El moment inicial el centrarem en elaborar una diagnosi que ha de servir per conèixer millor el territori i analitzar conjuntament les necessitats, les oportunitats i els reptes en l’àmbit de l’entorn de la Colònia Güell.
 

El segon moment participatiu es produirà quan, a la llum de la diagnosi, es posin a debat les diferents alternatives d’ordenació que s’hauran de plasmar en els instruments urbanístics més adequats per portar-les a terme.

 
 

La redacció del planejament i la participació pas a pas

Abril - Setembre 2021

Diagnosi

1a fase participació:
Informació i diagnosi ciutadana

Fase d’Avanç
del pla

2a fase participació:
Debat sobre les alternatives del pla

Fase d’Aprovació Inicial

Informació pública

Fase d’Aprovació Provisional

Fase d’Aprovació Definitiva


Comencem amb la diagnosi!
Primera fase.

Març - Abril 2021

Informació

Sessió per conèixer el "què, qui, com" de l’entorn de la Colònia Güell, la importància de la diagnosi territorial ciutadana i els reptes actuals

Abril - Juny
2021

Deliberació

Sessions per debatre escenaris de futur sense oblidar-nos del passat i allò que fem i som


Juliol i Setembre 2021

Retorn

Posada en comú de totes les nostres aportacions de manera estructurada i entenedora perquè serveixin de base per al plantejament de les estratègies urbanístiques a desenvolupar en el futur.


2021

Fi
de la 1a fase participativa


De què debatrem?
Debatem sobre el passat, el present i el futur

Es planteja el debat sobre tres blocs al voltant de les experiències vitals de les persones que vivim i treballem a l’entorn de la Colònia Güell.
 

 

Identitat del territori

Vinculat al patrimoni cultural, social i natural de l’entorn de la Colònia Güell, el que ens fa únics i no volem perdre o allò que encara no hi és però creiem que podria ajudar també a conformar la nostra identitat.

 

Vida quotidiana

Relacionat amb la conformació dels espais i el seu ús diari i/o excepcional, la mobilitat, l’activitat econòmica, la qualitat ambiental... tot allò que ens cal o que no volem en el nostre dia a dia.

 

Reptes de futur

Associat al context de canvi climàtic i de crisi en el que ens trobem per a pensar conjuntament solucions lligades a la circularitat dels processos, les energies alternatives, el model d’habitatge o noves formes de gestió per augmentar la capacitat de resiliència del nostre entorn de vida.

Els eixos de l’Agenda Urbana de Catalunya ajudaran a estructurar de manera transversal els temes de debat de la diagnosi col·laborativa

Els processos de transformació dels entorns urbans són complexes, per això cal comptar amb la intel·ligència col·lectiva i la participació de tothom.

 

Ens hem adaptat per a què tothom pugui participar de forma segura i accessible, amb participació en línia i suport presencial.

Podràs participar i seguir tot el procés participatiu a la plataforma digital “Participa Gencat”.

De manera contínua:

INFORMA'T: tota la informació, documentació i resultats de les sessions i aportacions del procés participatiu.

PARTICIPA: registra't i fes-nos arribar preguntes i aportacions sobre els temes de debat.